La discussió relativa a la propietat intel·lectual s'aplica tant als humans com als models generatius. O millor dit, s'apliquen a les empreses que "creen" aquests models. En aquest sentit, hi ha una innovació important en el món de la generació d'imatges digitals: la introducció de marques d'aigua específiques per a imatges creades mitjançant DALL-E3. Això promet fer el frontera entre el contingut generat artificialment i el contingut humà no només més definit sinó també més transparent.
Com reconèixer les imatges creades per models generatius? Amb la marca d'aigua a DALLE-E 3, per començar
OpenAI va introduir recentment una característica que podria canviar la manera com percebem el contingut digital: a sistema de marca d'aigua per a imatges generades per DALL-E 3. Aquesta actualització pretén establir un pont entre la creixent producció de contingut digital i la necessitat d'una major transparència i fiabilitat.
El sistema de filigrana implementat a DALL-E 3 es divideix en causa components: una part invisible integrada a les metadades de la imatge i un símbol visible, representat pel logotip de CR, col·locat discretament a la cantonada superior esquerra de la imatge. L'objectiu és doble: d'una banda, facilitar la identificació dels orígens d'una imatge digital, permetent als usuaris verificar si s'ha generat mitjançant intel·ligència artificial; a l'altre, mantenir la qualitat visual de la imatge sense canvis, tot i l'afegit de nous elements.
Llegiu també: DALL-E 3 és oficial: ara per a tothom a ChatGPT
Aquest desenvolupament encaixa en un context més ampli, recolzat per Coalició per a la Procedència i l'Autenticitat del Contingut, un consorci que inclou gegants tecnològics com Adobe i Microsoft. Aquests estan compromesos promoure l'autenticitat dels continguts digitals mitjançant la filigrana de credencials de contingut, ajudant així a delimitar una distinció clara entre el treball creatiu humà i el generat per la IA.
Malgrat l'entusiasme per aquesta innovació, queden reptes importants, principalment relacionats amb possibilitat que les metadades es puguin eliminar, voluntàriament o no, quan es comparteix a les xarxes socials o altres plataformes digitals. Aquesta vulnerabilitat posa de manifest la complexitat de lluitar contra la desinformació i la necessitat d'estratègies efectives per verificar el contingut digital.
