Enginyers de la Universitat de Waterloo es van desenvolupar un dispositiu anomenat Wi-Peep basat en drons que detectar persones darrere de les parets en segons. La condició principal és que tinguin almenys algun dispositiu capaç de respondre a un intent d'establir contacte via WiFi. Bàsicament, un telèfon intel·ligent o qualsevol dispositiu connectat a la xarxa es pot "espiar" a través d'això vulnerabilitat del Wi-Fi.
Un equip d'investigadors, aprofitant una vulnerabilitat de WiFi i drons, va poder espiar dins de la casa i veure a través de les parets.
Wi-peep utilitza un truc que els desenvolupadors anomenen "WiFi educat". Fins i tot si la xarxa està protegida amb contrasenya, els dispositius encara respondran automàticament als intents de contactar amb altres dispositius. Wi-Peep envia missatges als dispositius propers durant el vol drons connectats, després mesura el temps de resposta de cadascun d'ells, fent coincidir les coordenades en un metre. La tecnologia no és nova, però és la primera vegada que els desenvolupadors ho aconsegueixen components barat: un drone normal, dos mòduls WiFi i un regulador de tensió de 20 dòlars.
Llegiu també: Wordcraft és l'IA de Google que substituirà els escriptors?
El ventall d'aplicacions d'aquest dispositiu és més perjudicial que beneficiós. Sí, es pot utilitzar per buscar persones entre les runes o trobar refugis i laboratoris no registrats on està passant alguna cosa il·legal. No obstant això, molt més sovint es pot utilitzar com a mesura preparatòria davant un robatori: penseu en la localització de vulnerabilitats a la llar o comprovació de l'absència de càmeres CCTV. Per exemple, segons informa Atles de notícies hotels competidors ho faran espiant els uns als altres mesurant el nombre d'habitacions utilitzades, mentre que els guàrdies de seguretat que porten rellotges intel·ligents indicaran la trajectòria del seu recorregut.
Els científics demanen als fabricants d'equips de xarxes sense fils aleatoritzar els temps de resposta fins que la vulnerabilitat es resolgui globalment.
Font | Universitat de Waterloo
